Al llarg de la història hi van haver diferents moviments feministes que tenien com a objectiu aconseguir la igualtat entre homes i dones; moviments que volia mostrar que les dones estaven tan capacitades com els homes i que valien molt més del què els homes es pensaven...

Malhauradament la gran majoria de dones d'avui en dia sembla que tirin enrere en el temps i retornin a l'estatus de dona de fer feines que s'han de casar, tenir fills i cuidar del marit.

Per aquesta raó crec que val la pena dedicar un espai a totes aquelles dones que van lluitar per demostrar que estaven al mateix nivell que els homes i que podien fer les mateixes tasques.

Aquest blog va dirigit a totes aquelles dones que veuen més enllà del maquillatge, la roba i la superficialitat que la societat els ha atribuit; aquelles persones que tenen clar el seu paper en la societat i s'allunyen del paper masclista que la societat patriacal els hi havia sigut atribuit al llarg dels anys.


miércoles, 17 de febrero de 2010

Redstocking

El grup Redstocking, també conegut com a Redstocking of the Women's Liberation Movement, és un grup radical feminista dels anys 70. El nom és una barreja del terme bluestocking, terme de connotacions negatives referent a les dones intel·lectuals amb red, en català color vermell, el color de la branca revolucionaria.

El grup va començar gràcies a l'impuls d'Ellen Willis i de Shulamith Firestone al febrer del 1969 després de la separació del grup feminista New York Radical Women (NYRW). El grup solia posar el pràctica les seves accions generalment a Nova York, on residien la majoria de membres del grup. Les Redstocking van passar per nombroses fases d'activitat i inactivitat ja que es van separar al 1970 reajuntant-se novament al 1973 per Kathie Sarachild, Carol Hanisch, Patricia Mainardi i Barbara Leon.


A principis dels anys 70 les Redstockings es van presentar mitjançant discursos i actes teatralitzats al carrer com a protestes sobre els drets de l'abort.

Un temps després el grup va encapçalar un projecte per fer possible la creació de material sobre History for Activist Use i també va donar a coneixer una nova teoria sobre l'opressió de les dones i què fer al respecte.

Al 2001 van treure un llibre anomenat Confronting the Myth of America: Women's Liberation and National Healt Care. Des del 2006 el grup segueix actiu a través d'una pàgina web (http://www.redstockings.org/) .

La seva ideologia es basa sobretot en el paper que ha sigut atribuit a la dona al viure en una societat patriarcal. Pensen que la submissió de la dona al masclisme de l'home es totalment consicient i es deu a la falta de poder de les dones sota un patriarcat. Les Redstocking mantenen la idea que els homes han oprimit a les dones considerantles una classe social i que és responsabilitat de cada home deixar de banda el seu poder i responsabilitat de
les dones de canviar la seva manera de pensar.



Fonts:

Font Imatge:

W.I.T.C.H.


Al llarg del 1968 i del 1969 van sorgir diversos grups feministes als Estats Units que van tenir un paper molt important en el socialisme femení. Aquests nous moviments es coneixien com a W.I.T.C.H: Women's International Terrorist Conspiracy from Hell. L'anacrònim W.I.T.C.H. de vegades variaba el seu significat: Women Inspired to Tell their Collective History o Women Interested in Toppling Consumer Holidays.

W.I.T.C.H es va formar quan el partit New York Radical Women (NYRW) es va separar al 1969. Era un grup apoyaba grups feministes autònoms i eren identificades pel seu caràcter radicalista. Les dones que formaven part d'aquest grup es van inspirar amb les idees i accions de lels seves predecessores. Les seves activitats feministes es basaven en actuacions teatrals als carrers i en protestes diverses on les activistes es queixaven de la política i l'economia anant en contra dels departaments del govern vestides de bruixes i recitant encanteris.

El dia de Halloween de 1968 les dones de W.I.T.C.H. van tirar un encanteri a Wall Street vestides amb roba feta malbé i maquillades de forma tètrica.



Fonts:

Font imatge:

Suffragettes


El nom Suffragette ve del Suffrage que vol dir dret a votar. El terme Suffragette va ser citat per primer cop pel diari anglès Daily Mail per designar el moviment electiu femení format, en gran part, per les dones de la Women's Social and Political Union (WSPU). En un primer moment el nom Suffragette va ser utilitzat com adjectiu negatiu fins que les dones que formaven part de la WSPU li van treure les connotacions negatives.

El moviment del vot femení estava format per dones de classe mitjana - baixa. Eren dones frustrades per la seva situació social i econòmica que van decidir unir-se per canviar les coses. Impulsades per el filòsof John Stuart Mill, considerat un dels primer homes feministes de la història, creia que les dones podien anar molt més enllà del paper que els hi havien assignat els homes: casar-se, tenir fills i fer les tasques domèstiques aportant la idea del sufragi femení i va animar a les dones a lluitar per aconseguir el dret al vot.

Al llarg del temps les anomenades Suffragettes van dur a terme diferents accions per reclamar el seu paper en la societat: cremar el contingut de les bústies, trencar finestres i fins i tot posar bombes. Una de les Suffragettes, Emily Davison, va morir després de ser aplastada pel caball del rei Anmer al 1913. Moltes de les Suffragettes va ser empresonades i com a gest de protesta es van posar en vaga de fam.

Una de les accions que va dur a terme el govern britànic va ser l'anomenada Cat and Mouse Act (10913) que volia evitar que el poble sentis compassió per les Suffragettes. Tot i les accions dutes a terme pel govern les protestes van seguir.

Durant la primera Guerra Mundial, degut a l'anomenat manpower, les dones van passar dur a terme tasques que eren tradicionalment atribuides als homes. Les dones com era d'esperar estaven totalment capacitades per dur a terme les tasques encomanades animant noves accions per part de les Suffragettes.

Al 1918, el parlament del Regne Unit va permetre que les dones a partir de 30 anys, mestresses de casa obtinguessin una renda anual de £5 i que es poguessin graduar a les universitat britàniques.

Al 1928 les dones del Regne Unit van aconseguir el dret a votar amb les mateixes condicions que el sufragi masculí.


Fonts:

Font imatge: